El dia 1 de novembre de 1790 , són convocats a la Casa Capitular del Comú ( Casa de la Vila ) els regidors Joseph Figueras, Joan Gual, Francisco Blay i Mariner, Joseph Francesch dit Aleix, el diputat Joseph Hortoneda y Piorquet, El síndic personer Joseph Boqueras i el Batlle Jaume Montserrat. El motiu d'aquesta reunió és el que manifesta en Joseph Figueras regidor primer: " Magnífics Señors, lo convocar V. es per dirlos y ferlos evident com haventse de fer plega ( capta ) del que oferiran los habitants de esta Vila en quatre anys ( que est lo primer ) per fer un Orga, és precís que se senalia un subjecte de confiansa perque se incorporia del que se cobrarà". Per tant, la vila restava compromesa des del 1790 fins el 1793 a recollir l'import de la construcció d'un nou orgue, que finalment seria de 1950 lliures.
No és fins el dia 22 de gener de 1792, sota la presència notarial del Sr. Gabriel Gimbernat i Arbós, de Cambrils, que es reuniren per una part Josep Folch, mestre organer, natural de la vila de Riudecanyes i per l'altre part el Dr. Pere de Blay, Francisco Figueras, Pere Mercadé, Joseph Marcó, Salvador Figueras, Joseph Benages y Ratés, Joan Pedret, Joan Gual, Joseph Figueras del carrer del Rec, Miquel Blay, Jaume Montserrat, Joseph Blay y Borràs, pagesos, Anton Pelegrí, cirurgià, Thomàs Gallissà, apotecari per tal de signar el contracte de contrucció d'un nou orgue.
El text diu: " De grat y certa sciencia me obligo y prometo als Senyors ( amb la llista suara esmentada ) y als seus que per la quantitat de Mil Nou Centas y Sinquanta Lliuras Barcelonesas los faré una orga per la parroquial Iglesia de Sr. Pere de dita present Vila en el modo y forma espresa lo Plan sa ha format". Així mateix es compromet a tenir enllestida la primera part de l'orgue en el termini d'onze mesos, afirmant que ja podria sonar parcialment el proper Nadal.
A fi de donar fe de la qualitat i bona construcció de l'orgue, es faculta a les dues parts a elegir cadascuna un expert mestre d'orgues, que reconeguessin si ha estat fet segons "art" i segons el pla previst i acordat. El mateix constructor es responsabilitza, un cop acabat l'orgue, de tornar al cap d'un any per afinar-lo sense cap remuneració.
Ja que durant la seva construcció, l'estança a la vila del mestre es preveu que serà llarga, demana que se li ofereixi casa per poder treballar-hi, i viure-hi amb la seva família. Com que Josep Folch en aquells temps vivia a València, caldrà fer el trasllat de les eines convenients per fer l'orgue. Aleshores es quan s'acorda que la Vila haurà de pagar la meitat de l'import de fer el trasllat des de València al port de Salou,i , a més, tot l'import del trasllat de Salou a Montbrió. En acabar l'orgue es pagaran les mateixes despeses per retornar les eines a València. Seguidament, les persones compromisaries del contracte es comprometen a pagar " Mil nou centas y sinquanta lliuras " amb els termes següents: 600 lliures " sempre y quant dit Joseph Folch les vulga "; 400 lliures per tot el mes de juliol del present any 1792; 500 liures, al dia de Nadal propvinent o quan començarà a tocar l'orgue; 200 lliures al dia que s'acabarà l'orgue i la resta de 250 lliures després d'un any acabada l'obra. El contracte queda refermat per mitjà d'un jurament: " y tots juram a Déu Nostre Senyor y sos quatre Sants Evangelis a mà y poder del Nottari infrascrit la present Escriptura tenint per vàlida y no revocarla per ninguna causa o raó", acabant dient : " Aixís ho otorgarem en dita vila de Momtbrió, vuy que contam als vint y doas dias del mes de Janer Any de la Nativitat del Senyor de Mil Setcents Noranta y dos ".
Inici del contracte original
No fou doncs fins el Nadal de 1792 que va sonar per primera vegada l'orgue, no restant acabat, i fins el dia de Pasqua de Resurrecció de l'any 1793 que estaria del tot acabat.
A l'orgue hi consta pintat damunt dels teclats l'any de 1851, que sembla que va ser quan es va pintar el moble i probablement ( no sabem amb exactitud quan, però pot ser entre els anys 1860 i 1890 ) Juan Florenzano, organer Italià que residia a la Selva del Camp va fer-hi tasques de manteniment i probablement va substituir-ne les manxes originals per unes noves, desconeixent el motiu de la substitució.
Durant la guerra civil espanyola, a l'orgue li vàren sostreure tots els tubs de metall, però quedant intacte la seva mecànica i la majoria dels seus tubs de fusta.
No va ser fins a finals dels anys 1970 que es va crear una comissió per la recupreació de l'orgue que finalitzaria el Nadal de 1992.
LA RESTAURACIÓ
L'any 1975 es va crear la primera Comissió pro-restauració de l'orgue. Aquesta comissió va a començar a fer una campanya ferma per la restauració i recuperació de l'orgue i que va a começar veure els seus fruits després de demanar per escrit permís al Bisbat de Tarragona i haver-lo obtingut per poder iniciar la restauració i buscar les fòrmules de finançament. Tot això va ser l'any 1978. Després de consultar diverses persones tècniques en organeria, es va decidir que la restauració la portaria el Sr. Gerhard Grenzing, mestre organer. El Sr. Grenzing va acceptar l'encàrrec el dia 5 d'agost de 1978 i ambdues parts vàren acordar que la restauració es portaria en diverses fases, en total quatre.
L'orgue abans de ser restaurat a l'any 1975
La primera consistiria en restaurar la cadireta, amb un cost de 520.000 pessetes, i pagades en 3 fases. Aqauesta primera fase va estar acabada per la Festa Major de Sant Pere de l'any 1980, i l'estrena d'aquesta es feu el dia 25 de Juliol de l'any 1980. Juntament amb altres circumstàncies, el canvi de titular de la parròquia a finals de Juliol de 1980, es va produir un alentiment en la restauració i no va ser fins a l'any 1990 que es començaria amb la segona fase.
la primera fase de l'orgue l'any 1980
La segona fase va consistir en la revisió del salmer i la col·locació de dos jocs de l'orgue major i que va tenir un cost de 1.200.000 pessetes.
La tercera fase, acabada els primer dies de primaver de 1991, consistia en la col·locació de set jocs complerts de l'orgue major amb un cost total de 2.440.000 pessetes.
La quarta i definitiva fase s'havia de reconstruir tots els jocs de l'orgue major i de la cadireta que faltaven, així com la incorporació d'un nou registre ( tapadet de 4' ), ja que el constructor ( Josep Folch ) n'havia deixat un de buit. Tot això va ascendir a la suma de 5.440.000 pessetes, donant per acabada aquesta fase el dia 10 de desembre de 1992.
El dia 27 de desembre de 1992 a les 7 de la tarda es va fer el concert innagural.
